Tota qüestió sobre la llengua em pareix excessivament absurda, per molt que els polítics se centren en crear debat. Soc un fidel amant de la tecnocràcia del saber i un fidel enemic de la política, per tant, la meua opinió pot resultar fins i tot insultant per a alguns sectors que consideren que la veu d’un senyor que ha aconseguit llepar més culs que altres és més vàlida que la d’un estudiós del tema o que la de la comunitat científica. Tampoc puc negar una possible similitud amb Fuster en aquest tema.
Jo soc creient de la idea que un professional sap més que mon tió el de la barra del bar, sense desprestigiar a la gent que viu a la barra d’un bar -i no per a treballar- ni de bon tros, però, crec que una persona que ha estudiat mínim quatre anys, i que no siguen 40, val més que la d’una persona aleatòria. Per tant, clarament done suport a la majoria dels filòlegs que diuen que el Valencià i el Català són la mateixa llengua, això sí, en un supòsit on fora nacionalista valencià no donaria per perdut el combat. Si eixa gent vol un combat que el busquen en algun lloc on no el perjudique, per exemple, que aposte per la idea que l’idioma realment es diu Valencià i no Català i, ho sent filòlegs, però, açò és una qüestió nacionalista on els erudits de la barra del bar tenen molt més a dir, són savis en aquestes qüestions i no pense redebatre-ho amb ningú perquè, estar discutint 12 hores al dia a la barra d’un bar durant infinitat d’anys fa que la seua capacitació en termes nacionalonominatius siga infinitament major a la de qualsevol mortal.
Bàsicament, el que propose és un nacionalisme més pannacionalista que nacionalista. Perquè els nacionalismes sols fan més dèbils a les comunitats, afeblint-les i separant-les. Si de veres algú vol defendre la identitat valenciana haurà de fer-ho apostant per la unitat amb balears, catalans, algueresos i rossellonesos. I jo no soc nacionalista, ni de bon tros, però, tinc la tendència d’aliar-me en el més dèbil i ací el més feble és clar qui és, sobretot perquè s’autoafebleix.
L’altra qüestió on hi ha debat, fins i tot a la barra del bar, és la del paper del valencià. Ací em quedaré amb l’opinió dels més experts dins d’aquest sector, la dels erudits de la barra del bar amb més de seixanta anys i de poble, que aquests sí que volgueren podrien instaurar un nou ordre mundial, però, el síncron, problemes amb el sucre i el reuma els impedeix fer-ho. El valencià és l’idioma de València o si no mireu la mateixa paraula que per a res comparteix totes les lletres i sols es diferencia per la síl·laba tònica. El graciós és que els que defenen que el valencià s’ha d’erradicar són els mateixos que diuen “Els estrangers que em parlen en el meu idioma”, cosa que, fàcilment, se’ls podria posar en contra perquè si el valencià és l’idioma de València i ells no volen parlar-lo… l’acudit es conta sol. No continuaré amb aquest exemple perquè és tan simple que un d’aquests senyors que sols tenen una micra de cervell activa poden entendre-ho ja, i sinó, que exerciten el cervell. Altre argument que utilitzen els antivalencians és que el valencià s’imposa, perquè clar, el castellà no es va imposar va vindre amb banderes de pau i floretes. Per a res varen prohibir el valencià i ara fa falta una recuperació. Mai!
Però, l’argument possiblement més estúpid, i mira que hi ha competència, és el que no s’ha d’extingir el castellà. Per als que tenen eixa por, us he de dir que el segon idioma més parlat del món no es deixarà de parlar perquè els valencians parlem valencià. És que trobeu conflicte on no hi ha! Algú seriós s’ha plantejat aquesta idea com una possible realitat? Que David guanye a aquest Goliat? La dissimetria és, realment, aclaparadora.
I si, aquests arguments són els que sostenen la idea que a València no es parle valencià i els que argumenten que no s’haja d’ensenyar, clarament un debat inventat pels polítics que, com solen fer, tornen arguments igual d’eficaços que el combustible per a apagar incendis. Tampoc demanaré molt més als polítics, que els pobres estan al seu límit, però, ja està, ara juntem aquestes dues baralles. Perquè és una casualitat que els mateixos que busquen eliminar el nostre idioma són els mateixos que diuen que el valencià i el català són dos idiomes diferents, com sempre, “Divide y vencerás”. Visca València, visca el valencià que s’estén per Catalunya, Mallorca i València!
Nacho Villalba Ferragud
Escrit: 2024
Publicat: 13/04/2026